dimecres, 19 d’octubre del 2011
dimarts, 18 d’octubre del 2011
Aprenentatge significatiu
Aprenentatge significatiu
Refèrencies
Ausubel c de l’aprenentatge significatiu. L’aprenentatge significatiu es basa en els coneixements i la seva connexió amb els coneixements previs. Per tant, la informació nova junt amb els esquemes de coneixement anteriors creen estructures noves que podem aplicar a la realitat. L’alumne ha de saber què ha d’aprendre, com ho ha d’aprendre i perquè ho ha d’aprendre.
(mapa conceptual)
Exemples
Un bon exemple és quan els nens aprenen a menjar amb coberts. És un procés llarg on intentem canviar l’hàbit de menjar amb les mans, una eina nova que fins llavors només la hem vist utilitzar per els adults.
Relació amb les TIC( exemples, recusos..)
La tecnologia per si mateixa no canvia l'educació, els centres han de fer un ús de la tecnologia que impulsi un aprenentatge més significatiu per part de l'alumnat, per la qual cosa l'ús que fem de la tecnologia a l'hora de dissenyar objectes d'aprenentatge hauria de posar èmfasi en les qualitats següents:
Fer que l'alumnat aprengui de manera activa, comprometent-se en el seu procés d'aprenentatge. ACTIU
Fer que els estudiants construeixin el seu aprenentatge a partir de coneixements previs. CONSTRUCTIU
Fomentar el treball col·laboratiu en comunitats d'aprenentatge en què s'aprofitin les habilitats d'uns i altres. COL·LABORATIU
Aconseguir objectius cognitius de manera activa i intencional. INTENCIONAL
Aprendre és un procés social i dialògic. CONVERSACIONAL
Les activitats d'aprenentatge estan basades en tasques significatives del món real. CONTEXTUALITZAT
Els estudiants han de reflexionar sobre el que han après. REFLEXIU
Partint de la premissa que per tal que hi hagi aprenentatge significatiu s’ha d’atribuir un significat a un nou contingut . Hi ha d’haver:
Assimilació : vol dir que s’ha d’enganxar a les idees o coneixements previs de l’alumne
Acomodació: dintre de les estructures mentals , per la qual cosa s’ha de partir dels coneixements previs que ha construït l’alumne en les seves experiències anteriors siguin escolars o no i les quals podrà utilitzar com a instruments d’interpretació que condicionaran el seu resultat d’aprenentatge.
El programa “ QUÍDAM” estableix connexions amb els seus coneixements previs i s’adequa a la pròpia realitat i experiència de l’alumne ja que sempre parteix del seu centre d’interès, en aquest cas la paraula global i a partir d’aquesta es generen les preguntes clau per la construcció del model mental correcta de l’estructura de la frase i així dotar de significat tot el procés de comunicació, ja que degut a les seves dificultats de producció, malgrat la seva intenció comunicativa (amb sons i llenguatge de signes), aquests alumnes no podrien comunicar-se i aquest programa té la funcionalitat que els ajuda perquè els altres interlocutors els entenguin i poder establir converses. D’aquí el grau alt de significativitat per a aquests alumnes.
Parteix dels coneixements previs, els activa i acomoda noves estructures mentals.
També perquè sigui significatiu ha de ser lògic i el QUÍDAM ho és, no és arbitrari ni confús segueix un ordre coherent i l’alumne està motivat perquè pot relacionar el que aprèn amb el que sap.
En aquestes interaccions que ha generat l’alumne a través del programa va construint coneixement ja que poden interpretar la informació en el context de les seves pròpies experiències. Els alumnes no sols construeixen coneixement sobre l’estructuració de la frase, si no també sobre el context i l’entorn proper, és a dir en un context rellevant i això els fa donar sentit al que aprenen.
En aquest procés d’assimilació i d’acomodació de l’estructura mental hi ha una necessitat per part de l’alumne per comunicar-se establint un diàleg entre ell i l’ordinador produint –se un aprenentatge actiu essent ell mateix el responsable.
Si l’aprenentatge significatiu implica una intensa activitat per part de l’alumne perquè ha d’establir relacions entre el nou contingut i els elements disponibles en la seva estructura cognitiva el QUÍDAM compleix la premissa ja que l’alumne des d’un primer moment inicia una comunicació real que ell mateix ha d’anar descobrint com a mètode d’ensenyament autònom i autocorrectiu.
Mitjançant el programa l’aprendre a aprendre es concreta en la realització de les activitats de frases, dictats i lectura global amb imatge-so-text de manera simultània i afavorint el feedback i reflexió.
Relació amb l’escola
Conèixer com aprèn l’alumne és determinant perquè aquest vulgui aprendre i pugui aprendre. Si ensenyem de manera connectada i relacionada, la majoria dels alumnes aprendran; en cas contrari, poden aparèixer dificultats en l’aprenentatge. L’aprenentatge significatiu és la millor explicació a la construcció del coneixement segons la qual els humans aprenem quan relacionam els conceptes, quan connectem informació rellevant per a l’estructura cognoscitiva de manera relacionada i coherent.
Aquestes variables que possibiliten l’aprenentatge significatiu són:
El treball obert: per poder treballar amb alumnes diferents.
La motivació: per millorar el clima de l’aula i tenir l’alumnat interessat en el treball.
La motivació es configura com un element bàsic per garantir un procés positiu d’aprenentatge, sostingut per un bon nivell de treball a l’aula.
El medi: per relacionar-lo amb l’entorn.
La creativitat: per potenciar la imaginació i la intel·ligència.
El mapa conceptual: per relacionar i connectar els conceptes.
L’adaptació curricular: per a l’alumnat de necessitats especials.
L’alumnat de necessitats educatives especials, tant si estan més avançats que la mitjana de la classe com si estan més endarrerits, necessiten conviure amb la resta d’alumnes, i així es produeix un augment de les seves habilitats socials. L’aprenentatge de l’alumnat amb necessitats
educatives especials requereix conèixer les seves característiques a través de la lectura d’informes
psicopedagògics i bibliografia especialitzada que tracti aspectes d’aquest tipus d’alumnes, la qual cosa ens durà pel rumb i l’adreça adequats.
En aquest enllaç podeu veure la presentació.
Paula Antonell, Xavier Costa, Josep Fosalba i Òscar Garcia
Refèrencies
Ausubel c de l’aprenentatge significatiu. L’aprenentatge significatiu es basa en els coneixements i la seva connexió amb els coneixements previs. Per tant, la informació nova junt amb els esquemes de coneixement anteriors creen estructures noves que podem aplicar a la realitat. L’alumne ha de saber què ha d’aprendre, com ho ha d’aprendre i perquè ho ha d’aprendre.
(mapa conceptual)
Exemples
Un bon exemple és quan els nens aprenen a menjar amb coberts. És un procés llarg on intentem canviar l’hàbit de menjar amb les mans, una eina nova que fins llavors només la hem vist utilitzar per els adults.
Relació amb les TIC( exemples, recusos..)
La tecnologia per si mateixa no canvia l'educació, els centres han de fer un ús de la tecnologia que impulsi un aprenentatge més significatiu per part de l'alumnat, per la qual cosa l'ús que fem de la tecnologia a l'hora de dissenyar objectes d'aprenentatge hauria de posar èmfasi en les qualitats següents:
Fer que l'alumnat aprengui de manera activa, comprometent-se en el seu procés d'aprenentatge. ACTIU
Fer que els estudiants construeixin el seu aprenentatge a partir de coneixements previs. CONSTRUCTIU
Fomentar el treball col·laboratiu en comunitats d'aprenentatge en què s'aprofitin les habilitats d'uns i altres. COL·LABORATIU
Aconseguir objectius cognitius de manera activa i intencional. INTENCIONAL
Aprendre és un procés social i dialògic. CONVERSACIONAL
Les activitats d'aprenentatge estan basades en tasques significatives del món real. CONTEXTUALITZAT
Els estudiants han de reflexionar sobre el que han après. REFLEXIU
Partint de la premissa que per tal que hi hagi aprenentatge significatiu s’ha d’atribuir un significat a un nou contingut . Hi ha d’haver:
Assimilació : vol dir que s’ha d’enganxar a les idees o coneixements previs de l’alumne
Acomodació: dintre de les estructures mentals , per la qual cosa s’ha de partir dels coneixements previs que ha construït l’alumne en les seves experiències anteriors siguin escolars o no i les quals podrà utilitzar com a instruments d’interpretació que condicionaran el seu resultat d’aprenentatge.
El programa “ QUÍDAM” estableix connexions amb els seus coneixements previs i s’adequa a la pròpia realitat i experiència de l’alumne ja que sempre parteix del seu centre d’interès, en aquest cas la paraula global i a partir d’aquesta es generen les preguntes clau per la construcció del model mental correcta de l’estructura de la frase i així dotar de significat tot el procés de comunicació, ja que degut a les seves dificultats de producció, malgrat la seva intenció comunicativa (amb sons i llenguatge de signes), aquests alumnes no podrien comunicar-se i aquest programa té la funcionalitat que els ajuda perquè els altres interlocutors els entenguin i poder establir converses. D’aquí el grau alt de significativitat per a aquests alumnes.
Parteix dels coneixements previs, els activa i acomoda noves estructures mentals.
També perquè sigui significatiu ha de ser lògic i el QUÍDAM ho és, no és arbitrari ni confús segueix un ordre coherent i l’alumne està motivat perquè pot relacionar el que aprèn amb el que sap.
En aquestes interaccions que ha generat l’alumne a través del programa va construint coneixement ja que poden interpretar la informació en el context de les seves pròpies experiències. Els alumnes no sols construeixen coneixement sobre l’estructuració de la frase, si no també sobre el context i l’entorn proper, és a dir en un context rellevant i això els fa donar sentit al que aprenen.
En aquest procés d’assimilació i d’acomodació de l’estructura mental hi ha una necessitat per part de l’alumne per comunicar-se establint un diàleg entre ell i l’ordinador produint –se un aprenentatge actiu essent ell mateix el responsable.
Si l’aprenentatge significatiu implica una intensa activitat per part de l’alumne perquè ha d’establir relacions entre el nou contingut i els elements disponibles en la seva estructura cognitiva el QUÍDAM compleix la premissa ja que l’alumne des d’un primer moment inicia una comunicació real que ell mateix ha d’anar descobrint com a mètode d’ensenyament autònom i autocorrectiu.
Mitjançant el programa l’aprendre a aprendre es concreta en la realització de les activitats de frases, dictats i lectura global amb imatge-so-text de manera simultània i afavorint el feedback i reflexió.
Relació amb l’escola
Conèixer com aprèn l’alumne és determinant perquè aquest vulgui aprendre i pugui aprendre. Si ensenyem de manera connectada i relacionada, la majoria dels alumnes aprendran; en cas contrari, poden aparèixer dificultats en l’aprenentatge. L’aprenentatge significatiu és la millor explicació a la construcció del coneixement segons la qual els humans aprenem quan relacionam els conceptes, quan connectem informació rellevant per a l’estructura cognoscitiva de manera relacionada i coherent.
Aquestes variables que possibiliten l’aprenentatge significatiu són:
El treball obert: per poder treballar amb alumnes diferents.
La motivació: per millorar el clima de l’aula i tenir l’alumnat interessat en el treball.
La motivació es configura com un element bàsic per garantir un procés positiu d’aprenentatge, sostingut per un bon nivell de treball a l’aula.
El medi: per relacionar-lo amb l’entorn.
La creativitat: per potenciar la imaginació i la intel·ligència.
El mapa conceptual: per relacionar i connectar els conceptes.
L’adaptació curricular: per a l’alumnat de necessitats especials.
L’alumnat de necessitats educatives especials, tant si estan més avançats que la mitjana de la classe com si estan més endarrerits, necessiten conviure amb la resta d’alumnes, i així es produeix un augment de les seves habilitats socials. L’aprenentatge de l’alumnat amb necessitats
educatives especials requereix conèixer les seves característiques a través de la lectura d’informes
psicopedagògics i bibliografia especialitzada que tracti aspectes d’aquest tipus d’alumnes, la qual cosa ens durà pel rumb i l’adreça adequats.
En aquest enllaç podeu veure la presentació.
Paula Antonell, Xavier Costa, Josep Fosalba i Òscar Garcia
L'aprenentatge entre iguals
- En que consisteix l’aprenentatge entre iguals?:
Podem dir que és un aprenentatge que es realitza entre persones, pot ser entre alumnes, entre col•legues d’una mateixa professió, entre membres d’una família...
Podem definir-la com formal (dintre del sistema educatiu, per exemple, o d’una estructura professional) o informal (amb caràcter voluntari, fora de cap estructura convencional). Aquest últim posseeix una major importància ja que la motivació intrínseca de cada persona el mou a fer una tasca en concret, per exemple, alumnes que desprès d’hores de classe es dediquen a explicar als seus companys el que no han entès o el que més els hi costa dels seus estudis.
Exemple: l’aprenentatge de la llengua, en especial als alumnes nouvinguts. hi existeixen molts programes dirigits en aquest sentit, que un alumne català en fa de “tutor” i l’alumne nouvingut en fa d’aprenent.
*En aquest camp, l’aprenentatge de la llengua d’acollida, és especialment interessant el programa de voluntariat lingüístic, promogut pel Consorci per a la Normalització Lingüística i la Generalitat de Catalunya, en el qual parelles organitzades en tutoria entre iguals (al tutor se l’anomena voluntari i al tutorat aprenent), ensenyen i aprenen llengua catalana (Casas i Danés, 2004).
Internet a facilitat molt aquest aprenentatge a traves de xats, fòrums, llistes de discussió... Podem dir que els PLE’s son una forma d’aprenentatge entre iguals.
La concepció constructivista de ensenyament- aprenentatge ha donat molta rellevància al concepte d’aprenentatge entre iguals front l’aprenentatge alumne- mestre, que existia abans.
Aquests aprenentatge es basa en tutoria (parelles o equips d’alumnes amb nivells, habilitats o rols diferents), col•laboració (graus d’habilitats i rols molt similars) i cooperació (alumnes d’igual nivell i/o habilitats), com van dir Dalmon i Phelps al 1989.
* Objectius:
1 Posar a l’abast dels mestres metodologies inclusives que permetin viure la diversitat com un valor positiu per a l’aprenentatge.
2 Desenvolupar noves didàctiques per a l’ensenyament i aprenentatge de la llengua.
3 Millorar la competència lectora, especialment la comprensió lectora de l’alumnat.
4 Fomentar la capacitat de cooperació entre l’alumnat.
5 Potenciar la implicació de les famílies en les tasques escolars.
* Disposició en l’espai:
La disposició de la classe és totalment diferent a la normal o convencional de cada dia, en l’aprenentatge entre iguals se solen fer petits grups de 3 o 4 persones on un d’ells és el tutor i els altres són els tutoritzats.
Fer les activitats en petits grups té l’avantatge de que és molt més fàcil posar-se d’acord en petit comitè que no pas amb tota la classe sencera. Quan els alumnes tenen una tasca a fer,se senten partíceps i responsables d’aquesta s’ho agafen amb més ganes i la feina surt millor
- Relació amb l’escola:
Arribats a aquest punt ens qüestionem un seguit de dubtes que exposem tot seguit: És necessari que els nens no parlin a les hores de classe? Fins a quin punt és efectiu això? On son els límits a l’aula?
Moltes vegades en trobem que els nens parlen entre ells i no sols és per entreteniment sinó que ho fan perquè necessiten contrastar el que pensen els seus companys amb el que el mestre explica a classe. S’expliquen coses que no entenen, es pregunten dubtes del que el mestre diu, i això moltes vegades resulta més efectiu que no pas la teoria que exposa el mestre ja que, si s’ho expliquen entre ells ho interioritzen millor.
L’aula no és un mitjà simple ni neutre. L’aula és un ambient constructiu que exerceix una
forta influència sobre el conjunt de persones que hi conviuen: mestres i alumnes.
Així doncs, ha de ser un lloc de trobada amb els altres i facilitar el coneixement entre totes les persones que formen part del grup. Aquest espai doncs, hauria de ser acollidor, flexible i trencar amb l’esquema clàssic d’explicació, de preguntes i respostes i de treball individual.
Val a dir que dins les aules encara trobem un plantejament educatiu unidireccional i la forma més efectiva de distribuir l’aula segons aquest model és situar les taules per fileres enfocades cap al mestre i la pissarra.
Per tal de facilitar i propiciar l’aprenentatge entre iguals cal ser conscients de la importància d’establir una comunicació bidireccional i afavorir la relació i la participació dels alumnes tant a nivell individual com a nivell grupal. Així doncs, cal optar per una organització de l’aula més flexible, com per exemple situar les taules per grups variables: homogenis, heterogenis.... per tal d’afavorir el diàleg, i la implicació dels alumnes en el seu propi aprenentatge i en els altres.
Fent referència a les activitats voldríem remarcar la importància que té compartir-les amb els diferents nivells del centre. Un bon exemple d’aquest hàbit són els padrins de lectura.
Aquesta activitat consisteix en que un alumne dels cursos superiors de primària “apadrina” a un alumnes més petit i l’ajuda en la lectura i la comprensió de diferents textos.
Les escoles que porten anys realitzant aquesta activitat, la valoren de manera molt positiva ja que consideren que:
- Es dóna un valor afegit a la lectura ja que va acompanyada d'una relació personal.
- Fa créixer l’autoestima.
- Es potencia l’hàbit de llegir amb regularitat.
- Es potencia la generositat.
- S'educa el respecte entre companyes i companys de diferents edats i nivells d’aprenentatge, tenint en compte les diferències pròpies de l'edat i les peculiaritats de cadascú.
- Tant els padrins com els fillols, assumeixen un compromís i una responsabilitat.
- Als padrins, el fet de relacionar-se amb nens més petits els fa adonar-se de coses que ja havien deixat enrere, reviuen records i es senten “grans”.
* Que fa el professor? Quina és la interacció professor-tutor-tutorats?:
La feina del tutor és fer de guia. Els alumnes per ells sols tenen el pes d’aquella activitat i mitjançant la figura de la persona que fa de tutor guia als tutoritzats per a enfocar el treball a fer.
El mestra resol els conflictes que puguin tenir aquests i els ajuda a reprendre el fil de l’activitat si en algun moment l’han perdut.
* Interacció entre alumnes:
Els alumnes intercanvien opinions, posen en comú allò que han aprés i s’ajuden entre sí. La figura del tutor sempre té un pes més rellevant ja que, és ell qui posa ordre al grup i qui dóna les directrius o pautes a seguir.
- Exemples:
Us adrecem a una pàgina web on podeu veure un exemple molt ben organitzat i explicat que consisteix en una tutoria entre iguals per aprendre a llegir i millorar la competència lectora dels alumnes.
- Relació amb les TIC:
Ja que l’aprenentatge entre iguals consisteix en un model per aprendre basat en la comunicació entre persones properes, els PLE’s poden ser un “recurs” Tic molt interessant alhora de aprendre entre iguals a través de la xarxa, ja que ens permet poder intercanviar informació per diferents vies entre persones d’un mateix col•lectiu a una pagina web en concret, d’una mateixa classe creant grups de debat o fòrums.
Un bon exemple podria ser el nostre mateix fòrum de preguntes i respostes al Blink, ja que és un espai on, nosaltres, alumnes de Educació Primària de la mateixa classe, podem intercanviar dubtes que sorgeixen a l’aula o mentre estudiem, i respondre’ls nosaltres mateixos, informació addicional interessant de la qual en podem aprendre per la nostra futura tasca com a mestres, entre d’altres qüestions també interessants. Un altre espai del que nosaltres disposem i podria ser interessant per una aula de primària serien els blocs que portem a terme cadascú o de manera conjunta, ja que com professionals de la educació, també en podem treure profit del intercanvi amb altres professors, o alumnes d’altres universitats d’arreu del món. Així com pàgines adreçades als temes que ens interessen, fòrums, grups de discussió...
Podem dir que és un aprenentatge que es realitza entre persones, pot ser entre alumnes, entre col•legues d’una mateixa professió, entre membres d’una família...
Podem definir-la com formal (dintre del sistema educatiu, per exemple, o d’una estructura professional) o informal (amb caràcter voluntari, fora de cap estructura convencional). Aquest últim posseeix una major importància ja que la motivació intrínseca de cada persona el mou a fer una tasca en concret, per exemple, alumnes que desprès d’hores de classe es dediquen a explicar als seus companys el que no han entès o el que més els hi costa dels seus estudis.
Exemple: l’aprenentatge de la llengua, en especial als alumnes nouvinguts. hi existeixen molts programes dirigits en aquest sentit, que un alumne català en fa de “tutor” i l’alumne nouvingut en fa d’aprenent.
*En aquest camp, l’aprenentatge de la llengua d’acollida, és especialment interessant el programa de voluntariat lingüístic, promogut pel Consorci per a la Normalització Lingüística i la Generalitat de Catalunya, en el qual parelles organitzades en tutoria entre iguals (al tutor se l’anomena voluntari i al tutorat aprenent), ensenyen i aprenen llengua catalana (Casas i Danés, 2004).
Internet a facilitat molt aquest aprenentatge a traves de xats, fòrums, llistes de discussió... Podem dir que els PLE’s son una forma d’aprenentatge entre iguals.
La concepció constructivista de ensenyament- aprenentatge ha donat molta rellevància al concepte d’aprenentatge entre iguals front l’aprenentatge alumne- mestre, que existia abans.
Aquests aprenentatge es basa en tutoria (parelles o equips d’alumnes amb nivells, habilitats o rols diferents), col•laboració (graus d’habilitats i rols molt similars) i cooperació (alumnes d’igual nivell i/o habilitats), com van dir Dalmon i Phelps al 1989.
* Objectius:
1 Posar a l’abast dels mestres metodologies inclusives que permetin viure la diversitat com un valor positiu per a l’aprenentatge.
2 Desenvolupar noves didàctiques per a l’ensenyament i aprenentatge de la llengua.
3 Millorar la competència lectora, especialment la comprensió lectora de l’alumnat.
4 Fomentar la capacitat de cooperació entre l’alumnat.
5 Potenciar la implicació de les famílies en les tasques escolars.
* Disposició en l’espai:
La disposició de la classe és totalment diferent a la normal o convencional de cada dia, en l’aprenentatge entre iguals se solen fer petits grups de 3 o 4 persones on un d’ells és el tutor i els altres són els tutoritzats.
Fer les activitats en petits grups té l’avantatge de que és molt més fàcil posar-se d’acord en petit comitè que no pas amb tota la classe sencera. Quan els alumnes tenen una tasca a fer,se senten partíceps i responsables d’aquesta s’ho agafen amb més ganes i la feina surt millor
- Relació amb l’escola:
Arribats a aquest punt ens qüestionem un seguit de dubtes que exposem tot seguit: És necessari que els nens no parlin a les hores de classe? Fins a quin punt és efectiu això? On son els límits a l’aula?
Moltes vegades en trobem que els nens parlen entre ells i no sols és per entreteniment sinó que ho fan perquè necessiten contrastar el que pensen els seus companys amb el que el mestre explica a classe. S’expliquen coses que no entenen, es pregunten dubtes del que el mestre diu, i això moltes vegades resulta més efectiu que no pas la teoria que exposa el mestre ja que, si s’ho expliquen entre ells ho interioritzen millor.
L’aula no és un mitjà simple ni neutre. L’aula és un ambient constructiu que exerceix una
forta influència sobre el conjunt de persones que hi conviuen: mestres i alumnes.
Així doncs, ha de ser un lloc de trobada amb els altres i facilitar el coneixement entre totes les persones que formen part del grup. Aquest espai doncs, hauria de ser acollidor, flexible i trencar amb l’esquema clàssic d’explicació, de preguntes i respostes i de treball individual.
Val a dir que dins les aules encara trobem un plantejament educatiu unidireccional i la forma més efectiva de distribuir l’aula segons aquest model és situar les taules per fileres enfocades cap al mestre i la pissarra.
Per tal de facilitar i propiciar l’aprenentatge entre iguals cal ser conscients de la importància d’establir una comunicació bidireccional i afavorir la relació i la participació dels alumnes tant a nivell individual com a nivell grupal. Així doncs, cal optar per una organització de l’aula més flexible, com per exemple situar les taules per grups variables: homogenis, heterogenis.... per tal d’afavorir el diàleg, i la implicació dels alumnes en el seu propi aprenentatge i en els altres.
Fent referència a les activitats voldríem remarcar la importància que té compartir-les amb els diferents nivells del centre. Un bon exemple d’aquest hàbit són els padrins de lectura.
Aquesta activitat consisteix en que un alumne dels cursos superiors de primària “apadrina” a un alumnes més petit i l’ajuda en la lectura i la comprensió de diferents textos.
Les escoles que porten anys realitzant aquesta activitat, la valoren de manera molt positiva ja que consideren que:
- Es dóna un valor afegit a la lectura ja que va acompanyada d'una relació personal.
- Fa créixer l’autoestima.
- Es potencia l’hàbit de llegir amb regularitat.
- Es potencia la generositat.
- S'educa el respecte entre companyes i companys de diferents edats i nivells d’aprenentatge, tenint en compte les diferències pròpies de l'edat i les peculiaritats de cadascú.
- Tant els padrins com els fillols, assumeixen un compromís i una responsabilitat.
- Als padrins, el fet de relacionar-se amb nens més petits els fa adonar-se de coses que ja havien deixat enrere, reviuen records i es senten “grans”.
* Que fa el professor? Quina és la interacció professor-tutor-tutorats?:
La feina del tutor és fer de guia. Els alumnes per ells sols tenen el pes d’aquella activitat i mitjançant la figura de la persona que fa de tutor guia als tutoritzats per a enfocar el treball a fer.
El mestra resol els conflictes que puguin tenir aquests i els ajuda a reprendre el fil de l’activitat si en algun moment l’han perdut.
* Interacció entre alumnes:
Els alumnes intercanvien opinions, posen en comú allò que han aprés i s’ajuden entre sí. La figura del tutor sempre té un pes més rellevant ja que, és ell qui posa ordre al grup i qui dóna les directrius o pautes a seguir.
- Exemples:
Us adrecem a una pàgina web on podeu veure un exemple molt ben organitzat i explicat que consisteix en una tutoria entre iguals per aprendre a llegir i millorar la competència lectora dels alumnes.
- Relació amb les TIC:
Ja que l’aprenentatge entre iguals consisteix en un model per aprendre basat en la comunicació entre persones properes, els PLE’s poden ser un “recurs” Tic molt interessant alhora de aprendre entre iguals a través de la xarxa, ja que ens permet poder intercanviar informació per diferents vies entre persones d’un mateix col•lectiu a una pagina web en concret, d’una mateixa classe creant grups de debat o fòrums.
Un bon exemple podria ser el nostre mateix fòrum de preguntes i respostes al Blink, ja que és un espai on, nosaltres, alumnes de Educació Primària de la mateixa classe, podem intercanviar dubtes que sorgeixen a l’aula o mentre estudiem, i respondre’ls nosaltres mateixos, informació addicional interessant de la qual en podem aprendre per la nostra futura tasca com a mestres, entre d’altres qüestions també interessants. Un altre espai del que nosaltres disposem i podria ser interessant per una aula de primària serien els blocs que portem a terme cadascú o de manera conjunta, ja que com professionals de la educació, també en podem treure profit del intercanvi amb altres professors, o alumnes d’altres universitats d’arreu del món. Així com pàgines adreçades als temes que ens interessen, fòrums, grups de discussió...
Després de la possada en comú a la classe entre nosaltres i els companys varem arribar a un seguit de conclusions que expossem tot seguit:
Durant l’exposició del nostre tema “Aprenentatge entre iguals”, va sorgir alguns interrogants. Un d’ells, era el següent:
Nosaltres, a la classe, també estem formant part d’un aprenentatge entre iguals?
Molts varen dir que si, i nosaltres també hi estem d’acord.
UDTIC és una assignatura en la que tots partim de la mateixa base, és a dir, tenim els mateixos recursos per a realitzar les tasques que se’ns encomanen.
Tots nosaltres estem treballant en cooperació, grupalment. Mentre uns fan de tutors, probablement perquè ja tenien algun coneixement, altres fan de tutoritzats i aprenen dels que fan de guies, pero en general el treball entre iguals que fem és un treball de cooperació i col·laboració, ja que els nostres graus de coneixement son aproximadament semblant i/o iguals.
Mentrestant, el mestre queda en un segon pla, que no vol dir que no intervingui sinó que la seva tasca és fer de guia de tots nosaltres.
dilluns, 10 d’octubre del 2011
L'educació formal, no formal i informal
Segons el Centro de profesores y recursos de Ceuta (CPRCeuta), podem classificar l’educació en tres tipus:
- Educació formal: aprenentatge ofert normalment per un centre d'educació o formació, amb caràcter estructurat (segons objectius didàctics, durada o suport) i que conclou amb una certificació. L'aprenentatge formal és intencional des de la perspectiva de l'alumne. Ex: l’escola, universitat, autoescola, escola oficial d’idiomes.
- Educació informal: aprenentatge que s'obté en les activitats de la vida quotidiana relacionades amb el treball, la família o l'oci. No està estructurat (en objectius didàctics, durada ni suport) i normalment no condueix a una certificació. L'aprenentatge informal pot ser intencional però, en la majoria dels casos, no ho és (és fortuït o aleatori). Ex:l'acadèmia anglès, l'esplai, la biblioteca, la viquipèdia.
- Educació no formal: aprenentatge que no és ofert per un centre d'educació o formació i normalment no condueix a una certificació. No obstant això, té caràcter estructurat (en objectius didàctics, durada o suport). L'aprenentatge no formal és intencional des de la perspectiva de l'alumne. Ex: les xarxes socials, el barri, els amics, la família...
Quin tipus d'educació trobem a Internet? I a l'escola?
A Internet trobem els 3 tipus d’educació: educació informal (twitter), educació no formal (viquipèdia, busuu) i educació formal (UOC).
A l’escola també trobem els 3 tipus d’aprenentatge: educació formal (el currículum), educació no formal (activitats extraescolars o recerca d’informació amb recursos 2.0 no formals d’Internet) i informal (el currículum ocult “ex: plores com una nena”).
L’aprenentatge informal implica que no es pot controlar tot el que aprenen els alumnes. Tanmateix, no estem plantejant aquest fet com un inconvenient, ja que part de l'objectiu de formar alumnes crítics és que siguin capaços d'analitzar i seleccionar la informació que reben.
Segons el nostre punt de vista, hem de promocionar l'educació informal ja que està demostrat que allò que aprenem per iniciativa pròpia s'interioritza més fàcilment.
A Internet trobem els 3 tipus d’educació: educació informal (twitter), educació no formal (viquipèdia, busuu) i educació formal (UOC).
A l’escola també trobem els 3 tipus d’aprenentatge: educació formal (el currículum), educació no formal (activitats extraescolars o recerca d’informació amb recursos 2.0 no formals d’Internet) i informal (el currículum ocult “ex: plores com una nena”).
L’aprenentatge informal implica que no es pot controlar tot el que aprenen els alumnes. Tanmateix, no estem plantejant aquest fet com un inconvenient, ja que part de l'objectiu de formar alumnes crítics és que siguin capaços d'analitzar i seleccionar la informació que reben.
Segons el nostre punt de vista, hem de promocionar l'educació informal ja que està demostrat que allò que aprenem per iniciativa pròpia s'interioritza més fàcilment.
Aprenentatge invisible
ENCARA EN CONSTRUCCIÓ
Engloba tot tipus d’aprenentatge ja sigui formal o informal, entre iguals, significatiu, autònom i learning by doing.
L’aprenentatge invisible representa les ¾ de tot aquell coneixement que hem adquirit.
b) Exemples:
Adquirir la parla forma part de l’aprenentatge invisible donat que els infants ho fan a partir de l’ imitació, el learning by doing, de la pràctica entre iguals i en determinats entorns (família), autònomament i long life learning.
c) Relació amb les TIC:
J-Clic plantejat com a joc que de forma lúdica transmet coneixements.
Les TIC han condicionat de forma positiva aquest aprenentatge invisible perquè han aportat una gran quantitat d’eines per adquirir-lo.
d) Relació amb l’escola
Aprofitar que l’aprenentatge invisible està present en totes les persones apropar-lo a l’escola a partir d’aportacions a l’aula.
Ex: Com la proposta a l’aula d’explicar als companys algun programa el qual dominem.e) Webgrafia: http://www.aprendizajeinvisible.com/es/
[10/10/2011]
Tamara Herrera, Pere Mussoll, Mónica Gutiérrez i Maria Garcia
Aprenentatge situat
L’aprenentatge situat és un paradigma basat en la relació entre l’aprenent i l’entorn i també la interrelació entre individus. Dins d’aquest entorn l’aprenentatge esdevé significatiu gràcies al context sociocultural en què es troba.
L’aprenentatge que es construeix seguint aquest procés és útil i aplicable a la vida real i s’entén com una suma de creixement, ésser, pertinença i experiència pràctica.
Es centra el les següents estratègies:
· Aprenentatge que se centra en solucionar problemes
· Recorre als anàlisis de casos
· Utilitza el mètode dels projectes
· Recorre a pràctiques situades o en escenaris reals
· Promociona el treball en grups cooperatius
· També fa seu l'aprenentatge mediat per les noves tecnologies
a. Referències
És un procés que té relació amb el constructivisme, que utilitza la metàfora de la “caixa d’eines” de Jerome Bruner que diu que les eines tenen importància si són significatives.
Per altra banda també es recolza en el concepte de “Comunitat de pràctica” d’Etienne Wenger, on un grup de persones comparteixen un mateix interès.
També està relacionat amb el pragmatisme i les teories de Dewey.
b. Exemples
· Per aprendre matemàtiques, podem planejar una sortida al mercat, on els nens hagin de calcular preus i canvis mitjançant sumes i restes.
· Per aprendre anglès, podem crear una situació d’intercanvi d’e-mails amb estudiants d’una escola anglesa amb els que ens hi haguem de comunicar en la seva llengua.
· A Coneixement del Medi, podem crear una ruta amb el Google Maps per anar des de l’escola fins al lloc d’una sortida, i després anar-hi.
c. Relació amb les TIC (exemples, recursos...)
· L’aprenentatge estarà basat en eines.
· Els recursos tendiran cap a l’aprenentatge social amb eines com, per exemple, “twitter”, blogs compartits, “GoogleDocs”, etc.
Segons Salinas, J. Noguera, M. i López-Polin, C. al llibre El interfaz de usuario: “La tecnologia permet als estudiants aplicar teories a situacions reals a través de micromóns, networds, editors gràfics, de text (…) Els beneficis són:
1. Els estudiants aprenen cóm aplicar el coneixement aprés.
2. Quan els alumnes apliquen una teoria a una situació es fa més evident cóm aplicarla a d’altres.
3. Teories emmagatzemades en contextes de situacions són molt més útils que simples paraules memoritzades de la teoria” .
d. Relació amb l’escola (implicacions)
· L’aprenentatge s’ocuparà d’objectes, i no gaire de símbols.
· L’aprenentatge es basarà en una situació específica i no en una situació teòrica.
· El valor del coneixement es troba en la seva utilitat per a resoldre situacions de manera inductiva.
· Les tendències adreçades a fomentar l’ús social del coneixement han de ser potenciades, en comunitats de pràctica o en grup.
Per a més informació, podeu visitar el slideshare següent: http://www.slideshare.net/sbrizeida/aprendizaje-situado-teoras-cognitivas
Anna Diaz, Estel Gamisans, Alba Mayol, Helena Vall
Subscriure's a:
Missatges (Atom)