Long life learning

Long life learning significa Aprenentatge permanent i la Unió Europea (2001:10) ho defineix com “tota activitat d’aprenentatge realitzada al llarg de la vida amb l’objectiu de millorar els coneixements, les competències i les aptituds amb una perspectiva personal, cívica, social o relacionada amb el treball.” Per tant, l’aprenentatge permanent no és un sistema paral•lel al sistema oficial sinó que s’estén al llarg de tota la vida de l’individu i intenta el desenvolupament de la vida personal, social i professional.
Es podria dir que aquesta idea d'aprenentatge ve d'autors de l'època clàssica com per exemple Plató que deia que l'educació s'havia de perllongar fins als 50 anys, però a nosaltres ens agradaria destacar l'Informe de la Comissió Internacional d'Educació sobre l'Educació pel segle XXI presidida per J. Delors (1996:113), anomenat "La Educación encierra un tesoro", on es centra en l'educació per a tota la vida en el capítol 5. En ell es fa referència a la societat educativa actual, on en qualsevol moment trobem situacions per aprendre, a més a mes, fa referència a la importància de desenvolupament que té l'individu. Per tant, es tracta d'oferir educació per a tot, no simplement una formació professional que després pugui ser pràctica.
Nosaltres entenem el concepte de long life learning com un aprenentatge que aprofita totes les possibilitats que ofereix la societat. D'aquesta manera s'ha de trebellar la democràcia a l'escola, hem de treballar valors, actituds... En definitiva, ha de donar recursos per aprendre a aprendre, atès que molts cops a les escoles es donen resultats que a l'endemà no serviran de gaire i en canvi no et donen eines i recursos per a poder-te sortir tu tot sol, segurament s'haurien de canviar els objectius de l'escola.

Relació amb les TIC:

Avui en dia, les noves tecnologies estan avançant molt, per tant ens donen les possibilitat de seguir aquest aprenentatge al llarg de la vida. Nosaltres ens hem centrat sobretot en tres eines que hem trobat molt útils per aquest concepte: bloc, twitter i youtube.
Una persona gran que no sap com funcionen aquestes eines pot assistir a cursos per tal d’aprendre a utilitzar-les. També existeixen cursos online que permeten anar-se formant personalment i enriquir el teu propi aprenentatge.
La creació del teu propi bloc ens ajudaria a poder reflexionar sobre els propis aprenentatges i els nous coneixements adquirits, de manera que aniríem creant xarxes cognitives permanentment.
Hi ha eines com el Twitter que et poden ajudar a resoldre dubtes o bé pots ajudar a altres persones a resoldre els seus dubtes. D’aquesta manera estàs compartint informació i alhora, rebent informació que desconeixies, en definitiva estàs aprenent.
Youtube l'hem triat, atès que en ell podem trobar vídeos de com tocar una guitarra, per exemple. Llavors és un recurs que tindrem per consultar en qualsevol moment, el qual ens ajudarà a aprendre.

Relació amb l’escola:

Hem de tenir present que aquesta formació actualment és molt necessaria, atès que vivim en una societat que està patint canvis constants, per tant necessitem persones que siguin capaces d'adaptar-se a aquests canvis en un futur quan estiguin fora de l'escola, és a dir, com hem comentat anteriorment, potser hauríem de canviar els objectius que es plantegen, atès que, no ens hem de centrar en resultats, sinó en la formació de persones autònomes que tinguin recursos per a l'endemà ser capaces d'adaptar-se a la societat que vivim.

A continuació teniu l'enllaç a una pàgina que ens ha semblat molt interessant i de la qual podeu extreure més informació: "La formación a lo largo de la vida: exigencias sociolaborales-desarrollo personal".

 Regina Beltran

Mónica de Haro

Adrià Pérez

Aprenentatge significatiu

Aprenentatge significatiu

Refèrencies

Ausubel c de l’aprenentatge significatiu. L’aprenentatge significatiu es basa en els coneixements i la seva connexió amb els coneixements previs. Per tant, la informació nova junt amb els esquemes de coneixement anteriors creen estructures noves que podem aplicar a la realitat. L’alumne ha de saber què ha d’aprendre, com ho ha d’aprendre i perquè ho ha d’aprendre.
(mapa conceptual)

Exemples

Un bon exemple és quan els nens aprenen a menjar amb coberts. És un procés llarg on intentem canviar l’hàbit de menjar amb les mans, una eina nova que fins llavors només la hem vist utilitzar per els adults.

Relació amb les TIC( exemples, recusos..)

La tecnologia per si mateixa no canvia l'educació, els centres han de fer un ús de la tecnologia que impulsi un aprenentatge més significatiu per part de l'alumnat, per la qual cosa l'ús que fem de la tecnologia a l'hora de dissenyar objectes d'aprenentatge hauria de posar èmfasi en les qualitats següents:

Fer que l'alumnat aprengui de manera activa, comprometent-se en el seu procés d'aprenentatge. ACTIU

Fer que els estudiants construeixin el seu aprenentatge a partir de coneixements previs. CONSTRUCTIU

Fomentar el treball col·laboratiu en comunitats d'aprenentatge en què s'aprofitin les habilitats d'uns i altres. COL·LABORATIU

Aconseguir objectius cognitius de manera activa i intencional. INTENCIONAL

Aprendre és un procés social i dialògic. CONVERSACIONAL

Les activitats d'aprenentatge estan basades en tasques significatives del món real. CONTEXTUALITZAT

Els estudiants han de reflexionar sobre el que han après. REFLEXIU

Partint de la premissa que per tal que hi hagi aprenentatge significatiu s’ha d’atribuir un significat a un nou contingut . Hi ha d’haver:

Assimilació : vol dir que s’ha d’enganxar a les idees o coneixements previs de l’alumne
Acomodació: dintre de les estructures mentals , per la qual cosa s’ha de partir dels coneixements previs que ha construït l’alumne en les seves experiències anteriors siguin escolars o no i les quals podrà utilitzar com a instruments d’interpretació que condicionaran el seu resultat d’aprenentatge.

El programa “ QUÍDAM” estableix connexions amb els seus coneixements previs i s’adequa a la pròpia realitat i experiència de l’alumne ja que sempre parteix del seu centre d’interès, en aquest cas la paraula global i a partir d’aquesta es generen les preguntes clau per la construcció del model mental correcta de l’estructura de la frase i així dotar de significat tot el procés de comunicació, ja que degut a les seves dificultats de producció, malgrat la seva intenció comunicativa (amb sons i llenguatge de signes), aquests alumnes no podrien comunicar-se i aquest programa té la funcionalitat que els ajuda perquè els altres interlocutors els entenguin i poder establir converses. D’aquí el grau alt de significativitat per a aquests alumnes.
Parteix dels coneixements previs, els activa i acomoda noves estructures mentals.
També perquè sigui significatiu ha de ser lògic i el QUÍDAM ho és, no és arbitrari ni confús segueix un ordre coherent i l’alumne està motivat perquè pot relacionar el que aprèn amb el que sap.
En aquestes interaccions que ha generat l’alumne a través del programa va construint coneixement ja que poden interpretar la informació en el context de les seves pròpies experiències. Els alumnes no sols construeixen coneixement sobre l’estructuració de la frase, si no també sobre el context i l’entorn proper, és a dir en un context rellevant i això els fa donar sentit al que aprenen.
En aquest procés d’assimilació i d’acomodació de l’estructura mental hi ha una necessitat per part de l’alumne per comunicar-se establint un diàleg entre ell i l’ordinador produint –se un aprenentatge actiu essent ell mateix el responsable.

Si l’aprenentatge significatiu implica una intensa activitat per part de l’alumne perquè ha d’establir relacions entre el nou contingut i els elements disponibles en la seva estructura cognitiva el QUÍDAM compleix la premissa ja que l’alumne des d’un primer moment inicia una comunicació real que ell mateix ha d’anar descobrint com a mètode d’ensenyament autònom i autocorrectiu.
Mitjançant el programa l’aprendre a aprendre es concreta en la realització de les activitats de frases, dictats i lectura global amb imatge-so-text de manera simultània i afavorint el feedback i reflexió.

Relació amb l’escola

Conèixer com aprèn l’alumne és determinant perquè aquest vulgui aprendre i pugui aprendre. Si ensenyem de manera connectada i relacionada, la majoria dels alumnes aprendran; en cas contrari, poden aparèixer dificultats en l’aprenentatge. L’aprenentatge significatiu és la millor explicació a la construcció del coneixement segons la qual els humans aprenem quan relacionam els conceptes, quan connectem informació rellevant per a l’estructura cognoscitiva de manera relacionada i coherent.

Aquestes variables que possibiliten l’aprenentatge significatiu són:

El treball obert: per poder treballar amb alumnes diferents.

La motivació: per millorar el clima de l’aula i tenir l’alumnat interessat en el treball.

La motivació es configura com un element bàsic per garantir un procés positiu d’aprenentatge, sostingut per un bon nivell de treball a l’aula.

El medi: per relacionar-lo amb l’entorn.

La creativitat: per potenciar la imaginació i la intel·ligència.

El mapa conceptual: per relacionar i connectar els conceptes.

L’adaptació curricular: per a l’alumnat de necessitats especials.

L’alumnat de necessitats educatives especials, tant si estan més avançats que la mitjana de la classe com si estan més endarrerits, necessiten conviure amb la resta d’alumnes, i així es produeix un augment de les seves habilitats socials. L’aprenentatge de l’alumnat amb necessitats
educatives especials requereix conèixer les seves característiques a través de la lectura d’informes

psicopedagògics i bibliografia especialitzada que tracti aspectes d’aquest tipus d’alumnes, la qual cosa ens durà pel rumb i l’adreça adequats.

En aquest enllaç podeu veure la presentació.

Paula Antonell, Xavier Costa, Josep Fosalba i Òscar Garcia

L'educació formal, no formal i informal

Segons el Centro de profesores y recursos de Ceuta (CPRCeuta), podem classificar l’educació en tres tipus:

•  Educació formal: aprenentatge ofert normalment per un centre d'educació o formació, amb caràcter estructurat (segons objectius didàctics, durada o suport) i que conclou amb una certificació. L'aprenentatge formal és intencional des de la perspectiva de l'alumne. Ex: l’escola, universitat, autoescola, escola oficial d’idiomes.
 

•   Educació informal: aprenentatge que s'obté en les activitats de la vida quotidiana relacionades amb el treball, la família o l'oci. No està estructurat (en objectius didàctics, durada ni suport) i normalment no condueix a una certificació. L'aprenentatge informal pot ser intencional però, en la majoria dels casos, no ho és (és fortuït o aleatori). Ex:l'acadèmia anglès, l'esplai, la biblioteca, la viquipèdia.      

• Educació no formal: aprenentatge que no és ofert per un centre d'educació o formació i normalment no condueix a una certificació. No obstant això, té caràcter estructurat (en objectius didàctics, durada o suport). L'aprenentatge no formal és intencional des de la perspectiva de l'alumne. Ex: les xarxes socials, el barri,  els amics, la família...

Quin tipus d'educació trobem a Internet? I a l'escola?
A Internet trobem els 3 tipus d’educació: educació informal (twitter), educació no formal (viquipèdia, busuu) i educació formal (UOC).

A l’escola també trobem els 3 tipus d’aprenentatge: educació formal (el currículum), educació no formal (activitats extraescolars o recerca d’informació amb recursos 2.0 no formals d’Internet) i informal (el currículum ocult “ex: plores com una nena”). 

L’aprenentatge informal implica que no es pot controlar tot el que aprenen els alumnes. Tanmateix, no estem plantejant aquest fet com un inconvenient, ja que part de l'objectiu de formar alumnes crítics és que siguin capaços d'analitzar i seleccionar la informació que reben.

Segons el nostre punt de vista, hem de promocionar l'educació informal ja que està demostrat que allò que aprenem per iniciativa pròpia s'interioritza més fàcilment. 

Aprenentatge situat

L’aprenentatge situat és un paradigma basat en la relació entre l’aprenent i l’entorn i també la interrelació entre individus. Dins d’aquest entorn l’aprenentatge esdevé significatiu gràcies al context sociocultural en què es troba.

L’aprenentatge que es construeix seguint aquest procés és útil i aplicable a la vida real i s’entén com una suma de creixement, ésser, pertinença i experiència pràctica.

Es centra el les següents estratègies:

· Aprenentatge que se centra en solucionar problemes

· Recorre als anàlisis de casos

· Utilitza el mètode dels projectes

· Recorre a pràctiques situades o en escenaris reals

· Promociona el treball en grups cooperatius

· També fa seu l'aprenentatge mediat per les noves tecnologies

a. Referències

És un procés que té relació amb el constructivisme, que utilitza la metàfora de la “caixa d’eines” de Jerome Bruner que diu que les eines tenen importància si són significatives.

Per altra banda també es recolza en el concepte de “Comunitat de pràctica” d’Etienne Wenger, on un grup de persones comparteixen un mateix interès.

També està relacionat amb el pragmatisme i les teories de Dewey.

b. Exemples

· Per aprendre matemàtiques, podem planejar una sortida al mercat, on els nens hagin de calcular preus i canvis mitjançant sumes i restes.

· Per aprendre anglès, podem crear una situació d’intercanvi d’e-mails amb estudiants d’una escola anglesa amb els que ens hi haguem de comunicar en la seva llengua.

· A Coneixement del Medi, podem crear una ruta amb el Google Maps per anar des de l’escola fins al lloc d’una sortida, i després anar-hi.

c. Relació amb les TIC (exemples, recursos...)

· L’aprenentatge estarà basat en eines.

· Els recursos tendiran cap a l’aprenentatge social amb eines com, per exemple, “twitter”, blogs compartits, “GoogleDocs”, etc.

Segons Salinas, J. Noguera, M. i López-Polin, C. al llibre El interfaz de usuario: “La tecnologia permet als estudiants aplicar teories a situacions reals a través de micromóns, networds, editors gràfics, de text (…) Els beneficis són:

1. Els estudiants aprenen cóm aplicar el coneixement aprés.

2. Quan els alumnes apliquen una teoria a una situació es fa més evident cóm aplicarla a d’altres.

3. Teories emmagatzemades en contextes de situacions són molt més útils que simples paraules memoritzades de la teoria” .

d. Relació amb l’escola (implicacions)

· L’aprenentatge s’ocuparà d’objectes, i no gaire de símbols.

· L’aprenentatge es basarà en una situació específica i no en una situació teòrica.

· El valor del coneixement es troba en la seva utilitat per a resoldre situacions de manera inductiva.

· Les tendències adreçades a fomentar l’ús social del coneixement han de ser potenciades, en comunitats de pràctica o en grup.

Visualització de Prezi: http://prezi.com/t-hda4mntbqy/aprenentatge-situat/

Per a més informació, podeu visitar el slideshare següent: http://www.slideshare.net/sbrizeida/aprendizaje-situado-teoras-cognitivas

Anna Diaz, Estel Gamisans, Alba Mayol, Helena Vall