Aprenentatge significatiu
Refèrencies
Ausubel c de l’aprenentatge significatiu. L’aprenentatge significatiu es basa en els coneixements i la seva connexió amb els coneixements previs. Per tant, la informació nova junt amb els esquemes de coneixement anteriors creen estructures noves que podem aplicar a la realitat. L’alumne ha de saber què ha d’aprendre, com ho ha d’aprendre i perquè ho ha d’aprendre.
(mapa conceptual)
Exemples
Un bon exemple és quan els nens aprenen a menjar amb coberts. És un procés llarg on intentem canviar l’hàbit de menjar amb les mans, una eina nova que fins llavors només la hem vist utilitzar per els adults.
Relació amb les TIC( exemples, recusos..)
La tecnologia per si mateixa no canvia l'educació, els centres han de fer un ús de la tecnologia que impulsi un aprenentatge més significatiu per part de l'alumnat, per la qual cosa l'ús que fem de la tecnologia a l'hora de dissenyar objectes d'aprenentatge hauria de posar èmfasi en les qualitats següents:
Fer que l'alumnat aprengui de manera activa, comprometent-se en el seu procés d'aprenentatge. ACTIU
Fer que els estudiants construeixin el seu aprenentatge a partir de coneixements previs. CONSTRUCTIU
Fomentar el treball col·laboratiu en comunitats d'aprenentatge en què s'aprofitin les habilitats d'uns i altres. COL·LABORATIU
Aconseguir objectius cognitius de manera activa i intencional. INTENCIONAL
Aprendre és un procés social i dialògic. CONVERSACIONAL
Les activitats d'aprenentatge estan basades en tasques significatives del món real. CONTEXTUALITZAT
Els estudiants han de reflexionar sobre el que han après. REFLEXIU
Partint de la premissa que per tal que hi hagi aprenentatge significatiu s’ha d’atribuir un significat a un nou contingut . Hi ha d’haver:
Assimilació : vol dir que s’ha d’enganxar a les idees o coneixements previs de l’alumne
Acomodació: dintre de les estructures mentals , per la qual cosa s’ha de partir dels coneixements previs que ha construït l’alumne en les seves experiències anteriors siguin escolars o no i les quals podrà utilitzar com a instruments d’interpretació que condicionaran el seu resultat d’aprenentatge.
El programa “ QUÍDAM” estableix connexions amb els seus coneixements previs i s’adequa a la pròpia realitat i experiència de l’alumne ja que sempre parteix del seu centre d’interès, en aquest cas la paraula global i a partir d’aquesta es generen les preguntes clau per la construcció del model mental correcta de l’estructura de la frase i així dotar de significat tot el procés de comunicació, ja que degut a les seves dificultats de producció, malgrat la seva intenció comunicativa (amb sons i llenguatge de signes), aquests alumnes no podrien comunicar-se i aquest programa té la funcionalitat que els ajuda perquè els altres interlocutors els entenguin i poder establir converses. D’aquí el grau alt de significativitat per a aquests alumnes.
Parteix dels coneixements previs, els activa i acomoda noves estructures mentals.
També perquè sigui significatiu ha de ser lògic i el QUÍDAM ho és, no és arbitrari ni confús segueix un ordre coherent i l’alumne està motivat perquè pot relacionar el que aprèn amb el que sap.
En aquestes interaccions que ha generat l’alumne a través del programa va construint coneixement ja que poden interpretar la informació en el context de les seves pròpies experiències. Els alumnes no sols construeixen coneixement sobre l’estructuració de la frase, si no també sobre el context i l’entorn proper, és a dir en un context rellevant i això els fa donar sentit al que aprenen.
En aquest procés d’assimilació i d’acomodació de l’estructura mental hi ha una necessitat per part de l’alumne per comunicar-se establint un diàleg entre ell i l’ordinador produint –se un aprenentatge actiu essent ell mateix el responsable.
Si l’aprenentatge significatiu implica una intensa activitat per part de l’alumne perquè ha d’establir relacions entre el nou contingut i els elements disponibles en la seva estructura cognitiva el QUÍDAM compleix la premissa ja que l’alumne des d’un primer moment inicia una comunicació real que ell mateix ha d’anar descobrint com a mètode d’ensenyament autònom i autocorrectiu.
Mitjançant el programa l’aprendre a aprendre es concreta en la realització de les activitats de frases, dictats i lectura global amb imatge-so-text de manera simultània i afavorint el feedback i reflexió.
Relació amb l’escola
Conèixer com aprèn l’alumne és determinant perquè aquest vulgui aprendre i pugui aprendre. Si ensenyem de manera connectada i relacionada, la majoria dels alumnes aprendran; en cas contrari, poden aparèixer dificultats en l’aprenentatge. L’aprenentatge significatiu és la millor explicació a la construcció del coneixement segons la qual els humans aprenem quan relacionam els conceptes, quan connectem informació rellevant per a l’estructura cognoscitiva de manera relacionada i coherent.
Aquestes variables que possibiliten l’aprenentatge significatiu són:
El treball obert: per poder treballar amb alumnes diferents.
La motivació: per millorar el clima de l’aula i tenir l’alumnat interessat en el treball.
La motivació es configura com un element bàsic per garantir un procés positiu d’aprenentatge, sostingut per un bon nivell de treball a l’aula.
El medi: per relacionar-lo amb l’entorn.
La creativitat: per potenciar la imaginació i la intel·ligència.
El mapa conceptual: per relacionar i connectar els conceptes.
L’adaptació curricular: per a l’alumnat de necessitats especials.
L’alumnat de necessitats educatives especials, tant si estan més avançats que la mitjana de la classe com si estan més endarrerits, necessiten conviure amb la resta d’alumnes, i així es produeix un augment de les seves habilitats socials. L’aprenentatge de l’alumnat amb necessitats
educatives especials requereix conèixer les seves característiques a través de la lectura d’informes
psicopedagògics i bibliografia especialitzada que tracti aspectes d’aquest tipus d’alumnes, la qual cosa ens durà pel rumb i l’adreça adequats.
En aquest enllaç podeu veure la presentació.
Paula Antonell, Xavier Costa, Josep Fosalba i Òscar Garcia
